Ajuntament d'Alguaire
Història
La conquesta cristiana d’Alguaire (1145-1147) es portà a terme per Ermengol VI d’Urgell i no degué ser empresa fàcil, atès el caràcter que tenia el seu castell, una suda. No s’ha conservat la carta de poblament que sembla que concedí Ramon Berenguer IV el 1147 (sembla ser que amb 40 famílies) i que ratificà Alfons I el 1174. La vila es regia pels usatges de Barcelona i hi tenien honors els templers i hospitalers. Aquests últims es convertiren en propietaris del lloc, gràcies a les donacions que reberen de Ramon Berenguer IV al camí de Lleida a Alguaire. El 1157 el bisbe de Lleida Guillem Pere els hi havia atorgat les mesquites del terme per a bastir-hi esglésies. El 1186 Alfons el Cast va permutar una vila d’Aragó amb els hospitalers pel castell de la vila (aforat). Des d’aleshores Alguaire fou cap d’una comanda santjoanista. El 1250 es va fundar el convent de dames santjoanistes, per la Marquesa de Guàrdia (amb hospitaleres procedents de Cervera i filles de la noblesa catalana). Alguaire es convertí en baronia el 1319 (amb els castells i llocs d’Alguaire, Ratera, La Portella, Vilanova de Segrià, Tabac, Corregó, el Pedrís i Gatmullat). Els pobles d’Alguaire, Vilanova de Segrià i La Portella gaudien d’un tracte de veinatge amb Lleida el 1371. El 1424 Alfons IV vengué a les monges el despoblat de Casals. Essent rectora del convent Francesquina de Carcassona, tingué lloc la guerra contra Joan II i el 1462 el convent i la fortalesa passaven a mans de l’exèrcit reial. La situació es va agreujar amb el bandolerisme (el llegendari “Macot”, “lo Barber d’Almenar”, “el Lletuga”, el “Noi de Montellà” i el “Mal Frare” n’eren els seus màxims exponents) animat pel Comte de Pallars.
El Concili de Trento expedí el 1568 la recomanació d’introduir al Convent la més estricta clausura, però fou en va. Les lluites intestines pel priorat i la Guerra dels Segadors significaren un cop mortal pel convent, car les monges hagueren de marxar i no van tornar fins el 1635. Degut a l’estat del convent, els comanadors ordenaren el trasllat de les monges a Barcelona el 1699, on residiren des de llavors fins a l’actualitat. La baronia de les monges es mantingué fins a la fi de l’antic règim. El vell monestir abandonat va ser saquejat durant la invasió borbònica (1774). Des de Ferran II la vila era governada en règim de paeria.
La vila anà prosperant i aparegueren els problemes derivats de l’obtenció d’aigua pel reg. Hi va haver disputes amb els veïns d’Almenar per aquest motiu. En el Capbreu de 1740 la zona consta com a regada des d’Alguaire fins a Ratera. Figuren com a erms (fins a l’època de Carles III) els altiplans de Tabac, la serra del Convent, el Pla dels Aires, el Coscollar i Unilla. La prosperitat del segle XVIII i el repoblament de les partides abans esmentades foren la causa del desenvolupament agro-pecuari, fomentat pels il•lustrats com Josep de Sentmenat, François de Bassecourt i Lluis de Blondel des del corregiment de Lleida. Aquesta prosperitat es va reflectir en un gran augment demogràfic. El 1836 es va constituir el primer ajuntament liberal d’Alguaire. El 1837 es van desamortitzar els béns de la comunitat santjoanista. A les tres guerres carlines, nombrosos combatents sortiren d’Alguaire. Després del 1836 pertanyia al partit judicial de Balaguer.
El Concili de Trento expedí el 1568 la recomanació d’introduir al Convent la més estricta clausura, però fou en va. Les lluites intestines pel priorat i la Guerra dels Segadors significaren un cop mortal pel convent, car les monges hagueren de marxar i no van tornar fins el 1635. Degut a l’estat del convent, els comanadors ordenaren el trasllat de les monges a Barcelona el 1699, on residiren des de llavors fins a l’actualitat. La baronia de les monges es mantingué fins a la fi de l’antic règim. El vell monestir abandonat va ser saquejat durant la invasió borbònica (1774). Des de Ferran II la vila era governada en règim de paeria.
La vila anà prosperant i aparegueren els problemes derivats de l’obtenció d’aigua pel reg. Hi va haver disputes amb els veïns d’Almenar per aquest motiu. En el Capbreu de 1740 la zona consta com a regada des d’Alguaire fins a Ratera. Figuren com a erms (fins a l’època de Carles III) els altiplans de Tabac, la serra del Convent, el Pla dels Aires, el Coscollar i Unilla. La prosperitat del segle XVIII i el repoblament de les partides abans esmentades foren la causa del desenvolupament agro-pecuari, fomentat pels il•lustrats com Josep de Sentmenat, François de Bassecourt i Lluis de Blondel des del corregiment de Lleida. Aquesta prosperitat es va reflectir en un gran augment demogràfic. El 1836 es va constituir el primer ajuntament liberal d’Alguaire. El 1837 es van desamortitzar els béns de la comunitat santjoanista. A les tres guerres carlines, nombrosos combatents sortiren d’Alguaire. Després del 1836 pertanyia al partit judicial de Balaguer.
