Ajuntament d'Alguaire
Conèixer el Municipi
Llocs d'interès
| Església parroquial de Sant Sadurní: El temple parroquial fou, originàriament, una església romànica dedicada al bisbe Sant Serní, o Sant Sadurní. L’actual temple fou construït entre el 1774 i 1783, amb la col•laboració de la priora i les monges santjoanistes residents llavors al monestir. D’estil barroc, comptava amb tres naus d’ordre compost, gran cimbori i un retaule de grans proporcions. Fou destruïda en part durant la Guerra Civil i posteriorment reconstruïda. L’arxiu històric, però, va desaparèixer. |
| |
|
| ||
| Restes del Castell: (comanda hospitalera i convent de monges hospitaleres o dames malteses). Inicialment s’entrava per un passadís cobert amb volta, entre murs i torres ben escairades. Des del vestíbul s’accedia a les cambres dels capellans i al claustre, de dos pisos, que comunicava amb la clausura i el priorat. L’església era de transició (romànic-gòtic) i donava en part a l’hospital, que acollia familiars i pelerins que acudien a venerar la imatge de la Mare de Déu d’Alguaire. L’església tenia cinc capelles i la del Comendador. A la planta noble, damunt el claustre, hi havia la sala capitular i les cambres reials, on sojornaren Jaume I, Joan I i Joan II. La seva època d'esplendor la trobem fins l'any 1640, convertint-se el monestir en fortalesa durant la revolta dels Segadors, quedant a la fi mig derruïda, i essent abandonat definitivament per les monges el 1699, any en què la comunitat es traslladà a Barcelona. La baronia de les monges sobre Alguaire i els llocs veïns es mantingué, però, fins a la fi de l’antic règim, a través de procuradors. | ||
 |
 | |
|
| ||
| Ermita de la Mare de Déu del Merli: té el seu origen en una antiquíssima església visigòtica anterior al poblament d’Alguaire, que restaurà el 1264 la primera priora del Convent, Marquesa de Guàrdia. En uns murals del segle XVI es representa el llegendari episodi segons el qual, en els enfrontaments entre el comtat d’Urgell i el monestir per uns antics tributs o quèsties, el comte Ermengol X (1260-1314), hauria quedat cec en atacar el convent, i hauria recuperat miraculosament la vista en retirar-se. L’actual edifici ha estat restaurat i modificat. |
 | |
|
| ||
| El Sagrat Cor: és una imatge situada a la part alta del cim de la serra que protegeix i serveix d’assentament al poble. Va ser construïda l’any 1966 amb l’aprovació i finançament popular. La idea va sorgir de mossèn Fontova, que va pensar en un Sagrat Cor per protegir el poble de mals. La imatge està feta de formigó i la peana neo-gòtica va sortir del pati del Seminari de Lleida. El 1996 un llamp va partir la imatge. Actualment hom pot veure la imatge reconstruïda. El Sagrat Cor constitueix segurament el millor mirador de la plana regada del Segrià. |
 | |
|
| ||
| Espai natural a la vora del Riu Noguera-Ribagorçana: El Noguera-Ribagorçana transcorre per un dels extrems del terme d'Alguaire, oferint-nos un espai d'interès natural i paissatgístic. | ||
 | ||
|
| ||
| Llegat de l’historiador ’Josep Lladonosa i Pujol (conservat pel fons editorial de l’historiador) | ||
 |
 | |
|
| ||
| Nucli històric d’Alguaire: hi ha algunes cases pairals que tenien cellers subterranis. | ||
|
| ||
| Restes arqueològiques 'Necròpolis de Roques de So Roig': Està ubicada en el tossal del Cage, en direcció al riu. Es tracta d’una necròpolis de tombes excavades a la roca corresponents a l’edat mitjana. Actualment, es poden comptabilitzar dotze tombes molt disperses, de planta rectangular i trapezoïdal, d’orientació est/oest. La seva situació propera al vilatge de les Roques de Vimpèlec en suposa una possible relació històrica. | ||
 |
 | |
|
| ||
| Pou de Gel: Construït presumiblement entre els segles XVI i XVII, el pou de gel, espai arquitectònic correctament dissenyat i projectat, tenia com a objectiu el de conservar i servir al poble i al comerç de trossos d’aigua gelada, servint com a conservant el gel o la mateixa neu. De fet, fins a mitjans del segle XIX, l'únic gel disponible al mercat era el que s'obtenia amb l'explotació del fred natural. | ||
 |
 | |
|
| ||
| Antiga fàbrica de filatures: La seva història arrenca el 1890, quan ja Junta de Sequiatge de Lleida autoritzà el salt del Peretó, del canal de Pinyana, per a fabricar electricitat. El 1901 l’empresa Serra i Cia. creà una fàbrica de filatures que el 1921 absorbí la també barcelonina Fàbriques de La Mata i Pons i que donà origen a la colònia tèxtil i al nucli de la Mata de Pinyana, que arribà a tenir un lloc preeminent en el sector tèxtil segrianenc, però que no pogué superar la forta crisi del sector i tancà el 1979; amb la pervivència, malgrat aquest fet, del nucli habitat. | ||
 |
||
|
| ||
